L’Aula de Cinema de la Universitat de València dedica el mes de febrer al cinema eròtic italià dels anys 70 amb un cicle titulat Filosofar davant el tocador. Perversió, irreverència i amoralitat en el cel·luloide dels 70. Els dimecres de febrer, al Col·legi Major Lluís Vives, a les 18 hores, l’Aula de Cinema acostarà l’espectador a un gènere, l’eròtic, moltes vegades desconegut –a causa de la fina línia que el separa del que es considera pornogràfic–. Aquest gènere cinematogràfic està considerat com el precursor del que poc temps més tard es coneixeria con el cine del destape a Espanya, però també és un clar referent per a explicar alguns dels títols més coneguts del cinema actual. Les pel·lícules que es projectaran seran El último tango en París, Bernardo Bertoluci, 1972; Calígula, Tinto Brass, 1979; Satiricón, Federico Fellini, 1969 i Portero de noche, de Liliana Cavani, 1973.

El cinema eròtic, encara hui dia, és concebut pel públic com un cinema amb les mateixes funcions que el pornogràfic, però sense sobrepassar la línia que els separa legislativament o moralment. No obstant això, aquesta línia és pràcticament inexistent, ja que moltes vegades qualificar una pel·lícula d’eròtica o pornogràfica és més aviat una qüestió cultural; per exemple, als Estats Units les pel·lícules d’Almodóvar es consideren pornogràfiques, mentre que al nostre país seríem incapaços de qualificar-les d’aquesta manera.

Un dels objectius d’aquest cicle és acostar l’espectador a un cinema encara incomprès, que és clau per a entendre produccions posteriors de fama mundial com Orquídia salvatge (Zalman King, 1989) o la coneguda Instint bàsic (Paul Verhoeven, 1992), treballs que, si bé no aconsegueixen el nivell d’excés de les pel·lícules del cicle, abracen el seu llegat.

'El último tango en París', de Bernardo Bertoluci (1972).

L’EUTANÀSIA, TEMA CENTRAL DEL CICLE DEL PALAU DE CERVERÓ

L’Aula de Cinema de la Universitat de València dedica a l’eutanàsia el seu cicle de febrer que es celebrarà al Palau de Cerveró. Aquesta programació, escollida en col·laboració amb l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, es projectarà els dijous a les 18 hores  i entre les pel·lícules que es podran veure hi estan Johnny cogió su fusil (D. Trumbo, 1971), Mi vida es mía (J. Bradham, 1981), Las invasiones bárbaras (D. Arcand, 2003) o Million Dollar Baby (C. Eastwood, 2004); totes elles com a punt de partida per al debat al voltant de la mort digna.

El cinema ha recollit la problemàtica sobre l’eutanàsia en diferents mostres, sempre tenint en compte el punt de vista del pacient. A través d’aquestes històries, que porten a plantejar una mort digna per a individus que han patit circumstàncies molt diverses com la guerra (Johnny cogió su fusil), un accident (Mi vida es mía), el càncer (Las invasiones bárbaras) o la boxa (Million Dollar Baby), ens proposem obrir el debat sobre l’eutanàsia i la seua representació cinematogràfica. Com és habitual, les sessions d’aquest cicle –Eutanàsia. Tot per amor?– seran presentades per un membre de l’Aula de Cinema o per un expert científic en la matèria, i s’obrirà un col·loqui amb el públic al final de la sessió.

Fotograma de la película 'Million dolar bay', de Clint Eastwood.