El seu primer treball publicat a l’any 2008 ja fou un gran èxit que augurava la consolidació d’este grup valencià que pot ser s’haja atrevit a tocar per primera vegada estils que mai abans s’havien investigat. Ara, quasi tres mesos després de la publicació de OUIEA –el seu nou disc d’estudi– i la vsta de la bona acollida que està tenint entre el públic, entrevistem a una de les formacions més consolidades dins del panorama de la música en valencià. Igual que fan al disc, els Rapsodes ens empenten a veure la vida des d’un prisma diferent gràcies al seu “electro hip hop orgànic”.

OUIEA és el títol del vostre segon treball. Llegit a l’inrevés sona quasi com la famosa tonaeta vocàlica “A, E, I, O, U”. Té algo a veure?
La veritat és que no, en realitat és una onomatopeia de algo que mola molt. Seria la valencianització del que empren els rappers americans: el famós “oh yeah!” I ens va fer gràcia perque son totes les vocals i el rap és paraula i totes les paraules tenen vocals, i el títol del nostre disc les té totes.

Fa ara poc més d’un mes que presentareu este nou treball d’estudi. Com va la cosa?
Bé, està tenint molt bona acollida i a la gent li agrada més que el primer, per ara són tot crítiques positives, la veritat és que hem evolucionat molt positivament en quant a música i especialment les lletres i l’estil per a cantar-les.

Segons els Rapsodes, Tot a la vida és rap. Malgrat això, a OUIEA trobem també altres ritmes com el dance, el rock o, fins i tot, el reggae…
Sí, nosaltres mamem de molts estils diferents i escoltem molts tipus de música diferent. Un fet que ens enriqueix molt musicalment, i tenim la sort que el rap es presta molt a fer mescles de diferents estils i que quede bé, així que ho fem…

A una cançó parleu sobre l’adolescència però, en quin moment es troba Rapsodes com a formació musical?
Bé, adolescents nosaltres no som, ja estem tots o per dalt o prop dels 30. Però Rapsodes com a grup encara és quasi un xiquet al que li queda molt camí per fer i molts sons i sensacions per descobrir i transmetre…

Si bé es tracta d’una bona senyal, el vostre primer treball Contes per versos (Mésdemil, 2008) ha deixat el llistó ben alt. Quines diferències musicals i compositives hi ha entre els dos discos?
Al primer disc ens va ajudar en la producció Affkt i Malsum i aquest l’hem produït nosaltres solets amb un resultat molt satisfactori musicalment parlant, molt potent, coherent, i divers. Vam aprendre molt amb el primer treball, i això és reflecteix en aquest. Hem aprés molt dalt dels escenaris en els vora 200 concerts que portem fets i això és tradueix en més soltura –flow que diguem els raperos– a l’hora de cantar. També hem viscut moltes coses i moltes aventures i hem madurat un poc i les lletres són més consitents i millor treballades sempre mantenint el punt de vista positiu i vitalista que ens caracteritza.

I parlant de lletres, seguiu rapejant bona cosa sobre l’estat polític i social del País Valencià. Tal i com està el panorama, es tracta d’una bona font d’inspiració?
Bé, per idees no serà, perquè, malauradament, raons no falten al País Valencià per fer critica politico-social. És l’entorn que ens envolta i el qual evidentment queda reflectit a les nostres lletres, encara que això sí, sempre li donem el nostre toc d’humor, tan típicament valencià.

Intervenen al disc els companys de grups com Aspencat, In*Digna o els Orxata Sound System. Sembla que ‘el bon rollo’ és una realitat entre qui vos dediqueu a fer música en valencià…
Sí, ja que som pocs i estem apalejats per governs, institucions, i la majoria de mitjans de comunicació, que hem de fer? Al menys fer amics i gaudir fent la música que ens agrada i fer-la també, per què no, en la nostra llengua.

Fotos: LA_Martº